El meu poble preferit és Montblanc, perquè
quan era petit anava a la Plaça Catalunya
a jugar al parc. A Montblanc hi ha quatre
esglésies i quatre escoles. La Plaça més original
popular o important és la de la Plaça Major. Les botigues són normaletes.
Montblanc és molt conegut per algunes muralles i moltes festes com la de Sant Jordi o la de Sant Joan.
Amb els amics sempre quedem a Sant Fran que vol dir Sant francesc.
Abans de tenir el nom de montblanc
dimecres, 5 de juny del 2013
dimecres, 13 de març del 2013
EL POEMA
L'INTERNAUTA REPOSA
Ha passat hores davant la pantalla
fent descobertes d'adreces i noms,
ha omplert de lletres i xifres i símbols
tot un disquet, gairebé ni sap com.
Ara es passeja, al caient de la tarda,
sota la dolça claror de ponent
que d'una tendra lluïssor rosada
cobreix les formes, amorosament.
Ha trepitjat un tou de fulles seques,
les que diuen adéu a la tardor
amb una veu callada, mai oïda
entre les ratlles de l'ordinador.
La xiscladissa dels ocells als arbres,
aguda i penetrant, com violins,
li produeix com una esgarrifança,
com si l'esgarrinxessin pell endins.
Ran del camí, un hort amb tanques altes
llueix les branques d'un mandariner
que penja els fruits, com fanalets encesos
amb espurnes de sol, sobre el carrer.
La font que raja al mig de la placeta
esquitxa de brillants l'aire encantat.
És l'hora que els coloms hi van beure...
Ell en copsa l'ardent fugacitat
i s'asseu un moment al banc de pedra,
i clou els ulls, com si volgués gravar
tot el que veu a la pantalla interna,
on mai cap "virus" no ho pugui esborrar:
ponent, fulles, ocells, els fruits, la calma
...i la font que no para de rajar...
fent descobertes d'adreces i noms,
ha omplert de lletres i xifres i símbols
tot un disquet, gairebé ni sap com.
Ara es passeja, al caient de la tarda,
sota la dolça claror de ponent
que d'una tendra lluïssor rosada
cobreix les formes, amorosament.
Ha trepitjat un tou de fulles seques,
les que diuen adéu a la tardor
amb una veu callada, mai oïda
entre les ratlles de l'ordinador.
La xiscladissa dels ocells als arbres,
aguda i penetrant, com violins,
li produeix com una esgarrifança,
com si l'esgarrinxessin pell endins.
Ran del camí, un hort amb tanques altes
llueix les branques d'un mandariner
que penja els fruits, com fanalets encesos
amb espurnes de sol, sobre el carrer.
La font que raja al mig de la placeta
esquitxa de brillants l'aire encantat.
És l'hora que els coloms hi van beure...
Ell en copsa l'ardent fugacitat
i s'asseu un moment al banc de pedra,
i clou els ulls, com si volgués gravar
tot el que veu a la pantalla interna,
on mai cap "virus" no ho pugui esborrar:
ponent, fulles, ocells, els fruits, la calma
...i la font que no para de rajar...
dimecres, 23 de gener del 2013
Diversitat
Un bou de banyes llargues
que té la panxa plena
de tantes herbes fresques
que s'ha menjat,
planat com una estàtua
està mirant com passa
un núvol d'estornells
sobre el seu cap.
Remugant es pregunta:
-Què en treuen,infeliços,
del,cel on no hi ha herba
per a menjar?
Els estornells se'l miren:
-Què en treu,el bou,de l'herba,
si amb la panxa tan grossa
no pot vola?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)